De la gata i el belitre

jo us diré el que ha passat:

s'ha perdut alguna cosa,

no sé qui l'haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,

si serà el gos o bé el gat

aquell qui l'haurà trobat.

Ja en respon una velleta:

–Sembla que haurà estat el ca;

jo, la gata, no l'he vista

ni l’he sentida miolar.

Que si jo el puc atrapar,

a la nyigo, nyigo, nyigo,

que si jo el puc atrapar,

prou que me la pagarà!

Totes, bé estareu contentes,

ara que el ca se n'ha anat,

atipareu bé la gata

que estigui grossa aviat.

Li donareu pa torrat,

a la nyigo, nyigo, nyigo,

li donareu pa torrat

amb allioli ben sucat.

De la gata i el belitre

jo us diré el que ha passat:

s'ha perdut alguna cosa,

no sé qui l'haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,

si serà el gos o bé el gat

aquell qui l'haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,

si serà el gos o bé el gat

aquell qui l'haurà trobat.

El dilluns perquè m'adormo,

el dimarts perquè tinc son,

el dimecres vaig al cine

i el dijous a prendre el sol.

El divendres passo comptes,

els dissabtes a cobrar

i el diumenge que voldria

ai, no em deixen treballar.

Gandul! Soc un gandul!

Gandul! I em rasco el cul!

Gandul! Soc un gandul!

Gandul! I em rasco el cul!

El dilluns m’adormo a classe,

el dimarts toca gimnàs,

el dimecres classe online

i el dijous no el compto pas.

El divendres jugo al pati,

el dissabte a descansar

i el diumenge que voldria

ai,  no em deixen estudiar.

Gandul! Soc un gandul!

Gandul! I em rasco el cul!

Gandul! Soc un gandul!

Gandul! I em rasco el cul!

Tinc un amic peix

que viu del revés,

sota la panxa d’un tauró.

Diu que està feliç

i res li fa por.

No es pot estar millor!

Però un dia confós

creuaven el mar.

Una cosa estranya va passar.

Era un banc de krill?

O què era allò?

No ho sé, però déu-n’hi-dó!

Objectes de colors

mars blancs, grocs i marrons.

Però allò no era normal,

els hi feia mal!

Llaunes gegants

pels crancs ermitans,

xarxes de pesca pels més grans.

Plàstics de colors,

si l’home no hi fos

viuríem molt millor

Un món enllaunat

i retractilat

segur que té els dies comptats.

Peixets i escamarlans

en una bassa de sal

poc que resistiran.

Objectes de colors

mars blancs, grocs i marrons.

Però allò no era normal,

els hi feia mal!

Són tres quarts i cinc de nou

assajo un pas i tot se'm remou.

A les deu, a les deu en punt

moc la cintura i tanco els ulls.

Si qui canta els mals espanta,

qui els balla els espanta més!

Mou braços, mans i cames,

malucs, peus i pestanyes

veuràs que fàcil és.

A les tres, a les tres tocades,

Faig la becaina i em sento bé.

A les cinc, ja passades les cinc.

Repasso el ball i ja quasi ho tinc.

Si qui canta els mals espanta,

qui els balla els espanta més!

Mou braços, mans i cames,

malucs, peus i pestanyes

veuràs que fàcil és.

Són les set, les set del vespre.

Faig  mitja volta això és una festa.

Però ai demà! Ai demà al matí!

De tant ballar no podré moure ni un dit.

Si qui canta els mals espanta,

qui els balla els espanta més!

Mou braços, mans i cames,

malucs, peus i pestanyes

veuràs que fàcil és.

NAPOLEÓ
Napoleó tenia 100 soldats,
Napoleó tenia 100 soldats,
Napoleó tenia 100 soldats,
Marxant al mateix pas!


CICLISTA DE PEGA
Una vegada un ciclista de pega
va donar una volta
i va caure al mig del fang;
rampataplam!
i en el culet
se li va fer
un foradet
que se'l tapava amb un paper;
i aquell paper hi deia així:
Una vegada un ciclista .....

​

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt.
Es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Quan hi havia tempesta,
s'ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i va conèixer altres jocs
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Doblegant el seu llarg coll
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix
el drac es va allunyar
i, a poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

​

Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

El poll i la puça es volen casar.
L'un li diu a l'altre: i el pa, qui el durà?
Respon la formiga: ja el portaré jo.
Caseu-vos, caseu-vos, sabreu el que és bo.

El poll i la puça ja tenen el pa.
L'un li diu a l'altre: i el vi, qui el durà?
Respon el mosquit del fons del celler:
caseu-vos, caseu-vos, que ja el portaré.

El poll i la puça ja es poden casar.
Però falta música, qui la tocarà?
Ja respon el grill, que és bon sonador:
caseu-vos, caseu-vos, ja tocaré jo.

​

El poll i la puça ja es van a casar.
Ja tenim música, però qui ballarà?
Respon la rateta de dins del graner:
lligueu-me bé als gats, que jo ballaré.

El poll i la puça ja han fet el convit,
amb grill i formiga, rateta i mosquit.
El poll i la puça ja s'han ben casat,
el poll i la puça ja l'han ben pifiat.

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc.
Ja n'hi peta una als morros,
ja tenim Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu i Marrameua
s'emboliquen en un llençol.
Feien veure que era un home,
i era una fulla de col.

​

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
Per terrats ni per balcons
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta, pica ben fort.

Sóc un cuiner
que remena les cassoles,
faig bon menjar
i tothom se'n llepa els dits.
Les cassoles en el foc
faig bullir a poc a poc,
jo fregeixo les patates,
les verdures i els fesols.

Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
Hi ha una parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
Hi fan xurros petits (mitjans, gegants),
hi fan xurros petits (mitjans, gegants),
i la gent, al passar,
en solia comprar...

No hi ha parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
No hi ha parada de xurros
al carrer Urgell, cantonada Borrell.
Perquè són paral·lels,
perquè són paral·lels,
i la gent, al passar,
no en podia menjar...

​

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?

Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la llengua em vaig cremar.
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?..

El lleó no em fa por
pam i pipa, pam i pipa,
el lleó no em fa por
perquè sóc bon caçador.

Un matí vaig eixir
pam i pipa, pam i pipa,
un matí vaig eixir
per caçar-lo sota un pi.

L'he trobat en un prat
pam i pipa, pam i pipa,
l'he trobat en un prat
i el lleó m'ha mossegat.

Dalt del cotxe hi ha una nina
que en repica els cascavells.
Trenta, quaranta,
l'ametlla amarganta,
Pinyol madur, ves-te'n tu!
Si tu te'n vas, nero, nero, nero,
si tu te'n vas, nero, nero, nas!

Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la cuixa,
qui es girarà? La Maria serà!

Les oques van descalces,
descalces, descalces.
Les oques van descalces,
i els ànecs també,
i els ànecs també.

Posem-li les sabates,
sabates, sabates.
Posem-li les sabates,
i mitjons també,
i mitjons també.

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol
les bruixes fan un ou.
Així fan, fan, fan,
els petits bonics titelles
Així fan, fan, fan,
tres voltetes i se'n van.

Tot picant de mans,
els petits bonics titelles
Tot picant de mans,
els titelles es fan grans.

Set pometes té el pomer,
de set una, de set una,
set pometes té el pomer,
de set una en caigué.

Si mireu el vent d'on ve
veureu al pomer com dansa,
si mireu el vent d'on ve
veureu com dansa el pomer.

L'aranyeta xica
puja a la muntanya,
quan arriba a dalt,
rellisca i cau a terra.
Ja surt el sol,
que fa marxar la puja.
Ja surt el sol,
i la pluja se'n va.

Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her.
Der kleine Jacky Papel liebte den Paff so sehr
und ritt auf Paff vergnügt und froh oft über Land und Meer.
Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her.

Und lockte sie die Ferne, schwamm Paff bis nach Shanghai.
Von seinem Rücken rief dann laut der Jacky froh: Ahoi!
Die Schiffe der Piraten, die nahmen gleich reißaus,
und alle riefen: Paff in Sicht, wir segeln schnell nach Haus'.

Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her.
Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her.

Ein Drachen, der lebt ewig, doch kleine Boys, oh nein!
Und so kam für Paff der Tag, und er war ganz allein.
Jacky kam nie wieder, einsam lag Paff am Strand
und hieb mit seinem Drachenschwanz hoch in die Luft den Sand.

Er weinte Drachentränen, traurig war sein Blick,
doch seine Tränen brachten ihm den Jacky nie zurück.
Weil er mit Klein-Jacky den besten Freund verlor,
schloss er sich in die Höhle ein und kam nie mehr hervor.

Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her.

He mirat el prat (He mirat el prat) una matinada.
Tot era tranquil (tot era tranquil), res la pau torbava.
I allà sobre l'herba, sota un raig de sol:
una margarida blanca i un rossinyol,

Si és que l'has vist guarda'm el secret,
no he pogut resistir veure prat tant verd.
No ho diguis a ningú, sols ho saps tu!

He vist un camí (he vist un camí) d'herba trepitjada.
L'he volgut seguir (l'he volgut seguir) a veure a on portava.
I allà sobre l'herba, sota un raig de sol:
una margarida blanca i un rossinyol.

Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre, fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veure tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se'ls endrapava com qui no menja res.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Tots els dit són llargs,
Tots els dit són llargs i prims,
cinc i deu i quinze i vint!
El polze, l'índex i el dit xic,
l'anular i el cor al mig.

Ai quin gust que sento tocant-ho tot!
Pel tacte sabràs que ho pots gaudir!

S'assenyala amb l'índex,
amb el polze estem d'acord,
millor em salto el del mig!
L'anular és pels casats,
el petit pel compromís.

I amb les mans, què?
Amb les mans què podem fer?
Agafar i aplaudir...
I els peus tenen profit?
Sí! Còrrer pels descosits!

Veniu, veniu a decidir
quin és el temps que farà demà.
A les tres ens hem de reunir...
veurem quin cel hi haurà!

Llamps i trons!
Sol, pluja o vent...
Entre tots decidirem
si acontentem a la gent.

El mariner que va sense motor,
ens demana que bufi el vent,
doncs avui vol posar la vela,
no te ganes de tocar els rems!

A la pagesa li preocupa la sequera,
i demana pluja a les set,
però tampoc que caigui calamarsa
o perdrà tot el que ha fet!

L'esquiador que vol anar a la Cerdanya,
ens demana un xic de neu
per així poder passar el diumenge
parat al pantà de Cercs.

No ni no ni no, diu la mare al petitó.
No ni no ni no,
quan el bolcava al bressol.

Bou veri bou veri bou,
bou veri bou veri bou,
la riera corre,
i l'aigua no es mou.

No ni no ni no, un angelet que té son.
No ni no ni no,
se li enganxaven els llençols.

​

Fes non non el meu nen petit,
jo et diré com es fan sabates.
Fes non non el meu nen petit,
t'ho diré quan siguis al llit.

Fes non non el meu nen petit,
aviat aniràs a escola.
Fes non non el meu nen petit,
aviat tu sabràs llegir.

Fes non non el meu nen petit,
apendràs a cavar la terra.
Fes non non el meu nen petit,
n'apendràs quan hagis dormit.

Des de casa un cervató,
mirava pel finestró,
va veure passar un conill
fugint del perill.

Cérvol, cérvol, cervetó,
obre'm que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.

Van fer una festa major,
menjant del bo i millor;
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.

Cérvol, cérvol, cervetó,
adéu que ja no tinc por!
Conillet queda't aquí
i viuràs amb mi.


Mireu els meus ànecs,
fan un capbussó, fan un capbussó,
el cap dins de l'aigua,
no tenen cap por.

Mireu els meus ànecs,
juguen amb el fang, juguen amb el fang,
piquen amb les potes,
fan un bon xip-xap.

Mireu els meus ànecs,
corren sobre el prat, corren sobre el prat,
busquen entre l'herba,
s'han ben atipat.

Mireu els meus ànecs,
dormen al paller, dormen al paller,
el cap sota l'ala,
noi que s'hi està bé.

A la vora de la mar,
a la vora de la mar,
a la vora de la mar,
hi ha una tortuga.

Picotava, picotava,
picotava, picotava,
picotava, picotava,
un tros de fusta.

A la vora de la mar,
a la vora de la mar,
a la vora de la mar,
hi ha dues tortugues.

Picotaven, picotaven,
picotaven, picotaven,
picotaven, picotaven,
un tros de fusta.

A la vora de la mar,
a la vora de la mar,
a la vora de la mar,
hi ha tres tortugues.

Picotaven, picotaven,
picotaven, picotaven,
picotaven, picotaven,
un tros de fusta.

I així fins l'infinit, moltes tortugues!.

Ja és aquí,

l’ he sentit,

ve a per mi

com cada nit.

Sento el brunzit,

no em deixa dormir,

em pica els sentits.

Rei dels mosquits

Entra sigil·losament

dins el meu pensament.

És subtil, és elegant

de tots els mosquits que he vist.

Ell sens dubte és el més gran,

el més fort el més crispant,

el més pesat, el més molest,

és tossut com el que més!!!

Rei dels mosquits,

rei dels mosquits,

ell és el rei dels mosquits.

Travessa les parets,

travessa les finestres.

Li encanten els repel·lents,

diu que li blanquejant les dents.

No té ganes de picar-me

el que vol és amargar-me!

El més pesat, el més molest,

és tossut com el que més!!!

Rei dels mosquits,

rei dels mosquits,

rei dels mosquits,

rei dels mosquits,

ell és el rei dels mosquits.

De bon matí, quan surt el sol.

Sota el blau del cel d'un mes d'abril.

M'he llevat d'un salt del llit,

faig un pipí i em trec la son.

Dormir amb sac em fa suar,

tampoc vull llençol prim.

No marxa el fred encara és viu.

No pensis pas que ve l'estiu.

No marxa el fred encara és viu.

No pensis pas que ve l'estiu.

Però ja en surt

un fil de verd.

Però ja en surt

un prim fil de verd

Uh-ah-ah, uh-ah-ah

L’abril de blau,

jo vull pintar.

Uh-ah-ah, uh-ah-ah

L'abril de blau,

jo vull pintar.

De bon matí, quan surt el sol.

Sota el blau del cel d'un mes d'abril.

Neix la flor,

que esquerda el glaç,

i el primer brot ensenya el nas.

Aquest hivern que n'és envà

diu que es vol quedar.

No marxa el fred encara és viu.

No pensis pas que ve l'estiu.

No marxa el fred encara és viu.

No pensis pas que ve l'estiu.

Però ja en surt

un fil de verd.

Però ja en surt

un prim fil de verd

Uh-ah-ah, uh-ah-ah

L’abril de blau,

jo vull pintar.

Uh-ah-ah, uh-ah-ah

L'abril de blau,

jo vull pintar.

Tinc un monstre sota el llit

que no em fa por, que no em fa por.

Tinc un monstre sota el llit

que diu que és el meu amic.

Tinc dos monstre sota el llit

que no em fan por, que no em fan por.

Tinc dos monstre sota el llit

i els dos són els meus amics.

Tinc tres monstre sota el llit

que no em fan por, que no em fan por.

Tinc tres monstre sota el llit

i els tres són els meus amics.

Junts cantem i ballem,

junts parlem i juguem,

junts plorem i riem,

i ens cuidem!

Quatre monstres compto sota el llit

que no em fan por, que no em fan por.

Quatre monstres compto sota el llit

tots quatre són les meus amics.

Tinc un monstre sota el llit!

Tinc dos monstres!

Tinc tres monstres!

Quatre monstres!

Tinc cinc monstres!

Però no em fan por, però no em fan por.

Tinc cinc monstres sota el llit,

i els cinc són els meus amics

Junts cantem i ballem,

junts parlem i juguem,

junts plorem i riem,

i ens cuidem!

Jo n’he vist! Jo n’he vist! x4

Jo n’he vist un moix dalt d’una teulada,

jo n’he vist un moix dalt d’una teulada

que en sa boca duia una sobrassada,

que en sa boca duia una sobrassada.

Jo li he dit! Jo li he dit! x4

Jo li he dit: – Moix, dona’m un bocí.

Jo li he dit: – Moix, dona’m un bocí.

Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!

Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!

I jo dic! I jo dic! x4

Jo tenia un gat,

jo tenia un gat!

Que era molt gandul,

que era molt gandul!

Jo tenia un gat,

jo tenia un gat!

Que no en caçava mai cap,

que no en caçava mai cap!

Jo tenia un gat,

jo tenia un gat!

Que era molt gandul,

que era molt gandul!

Jo tenia un gat,

jo tenia un gat!

Que no en caçava mai cap.

Però un dia ell en va caçar,

però un dia ell en va caçar

tot d'un plegat!

I ara tinc un gat,

i ara tinc un gat!

Que no és gens gandul,

que no és gens gandul!

I ara tinc un gat,

i ara tinc un gat!

Que sempre en caça algun. x2

Però un dia ell es va fer gran,

però un dia ell es va fer gran

i se’n va anar!

Ja no tinc cap gat!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps...
Llums, naps!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres...
Llums, naps, nespres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous...
Llums, naps, nespres, nous!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres...
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s'ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat
El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s'ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat.
O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se'n va al mercat.

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT
Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.

TIÓ FRESCO
Jo te l'encendré el tió tió fresco,
jo te l'encendré el tió de paper.
Tu no me l'encendràs el tió tió fresco,
tu no me l'encendràs el tió de paper.

​

ELS CAVALLERS
Som , som som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res,
no té dret a carmanyola
i el que digui que no,
no té dret a alçar el porró.
Atenció, cavallers,
la mà dreta entre en acció!
(...la mà esquerra, el peu dret,
peu esquerre, tot el cos,...)


L'ELEFANT
Mireu allà dalt
en el sostre, que hi  ha?
és un gros animal
que en bicicleta va;
és un elefant
però que us penseu?
té una cua darrere
i una altra per davant.

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...

Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

Un peixet en el fons de l'estany,
vinga a fer bombolles,
vinga a fer bombolles.
Un peixet en el fons de l'estany,
vinga a fer bombolles
per anar passant.

Què fas tu, bonic peixet blau?
Compto les bombolles,
compto les bombolles.
Què fas tu, bonic peixet blau?
Compto les bombolles
per anar passant.

Peix peixet, les bombolles
com són?
Grogues i verdes,
grogues i verdes.
Peix peixet, les bombolles
com són?
Grogues i verdes
i de tots colors.

​

Hi ha cinc ampolles a dalt de la paret,
cinc ampolles a dalt de la paret,
i si una ampolla caigués per mala sort...

hi hauria quatre ampolles a dalt de la paret,
quatre ampolles a dalt de la paret,
i si una ampolla caigués per mala sort...

hi hauria tres ampolles a dalt de la paret,
tres ampolles a dalt de la paret,
i si una ampolla caigués per mala sort...

hi hauria dues ampolles a dalt de la paret,
dues ampolles a dalt de la paret,
i si una ampolla caigués per mala sort...

hi hauria una ampolla a dalt de la paret,
una ampolla a dalt de la paret,
però si aquesta ampolla caigués per mala sort...
No hi hauria cap ampolla a dalt de la paret.

Una mosca volava per la llum.
I la llum es va apagar.
I la pobra mosca
es va quedar a les fosques
i la pobra mosca no va poder volar

A
E
...
I
O
U

​

Ana masca
veleve per le llem.
I li llim is vi ipiguí.
O lo pobro mosco
us vu cudur u lus fuscus
i la pobra mosca no va poder volar

Una ZIT volava per la CLIC-CLAC.
I la CLIC-CLAC es va PLUFF.
I la pobra ZIT
es va quedar a les PLUFF
i la pobra ZIT no va poder UA-UA-UA

Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una agla.

Vaig conèixer...
res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà
(la, la, la,la,) i barrets de capellà.

Quan s'enfila una pujada ja s'atura a mig camí,
dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi
(la, la, la,la,) d'anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no viatja a tercera ni pagesos ni soldats
(la, la, la,la,) ni pagesos ni soldats.

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
[fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà] x3
(la, la, la,la,) i barrets de capellà...

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee, 
Little Jackie paper loved that rascal Puff, 
and brought him strings and sealing wax and other fancy stuff.

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee. 
Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee.

Together they would travel on a boat with billowed sail
Jackie kept a lookout perched on Puff's gigantic tail. 
Noble kings and princes would bow whene'r they came, 
pirate ships would lower their flag when Puff roared out his name.

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee. 
Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee.

Dragons live forever, but not so little boys.
Painted wings and giant strings make way for other toys.
One sad night it happened, Jackie Paper came no more
and Puff, that mighty dragon, he ceased his fearless roar.

His head was bent in sorrow, green scales fell like rain, 
Puff no longer went to play along the cherry lane.
Without his life-long friend, Puff could not be brave, 
so Puff, that mighty dragon, sadly slipped into his cave.

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee. 
Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee.

Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol. 
No tenen grana, grana, grana 
ni tampoc pinyol. 
Jo n'endrapava, -va 
sense parar 
perquè són toves i molt fàcils de pelar. 

Si algú exclamava, -mava, -mava: 
– Sigues cautelós! 
Jo feia cara, cara, cara 
de mico filós, 
i sense fer-li,-li 
mica de cas 
menjava plàtans 
tot rient per sota el nas. 

Ara m'enfilo, -filo, -filo 
dalt d'algun fanal 
i entortolligo, -lligo, -lligo 
el meu extrem caudal. 
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants. 

Són les bananes, -nanes, -nanes 
fruits micoformals,
si en menges massa, massa, massa 
pots tenir un trasbals.
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor: 
Si et tornes mico 
no em demanis compassió!

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.

Ton pare no té nas,
ta mare és xata,
i es teu germà petit,
té es nas de rata.

Ton pare fa es dinar,
ta mare escura,
i es teu germà petit,
talla verdura.

Ton pare és una col,
ta mara és pebre,
i es teu germà petit,
és una ceba.
 

Eram sam sam, eram sam sam,
culi culi culi culi culi
eram sam sam.

Arabi, arabit,
culi culi culi culi culi
eram sam sam.

A la jungla, terrible jungla,
encara dorm el lleó.
I els homes d'avui esperen
que s'alci ja el lleó.

Prop del poble, pacífic poble,
encara dorm el lleó.
Silenciós, també descansa,
perquè dorm el lleó.

No t'espantis, fill meu no ploris,
que avui dorm el lleó,
És de nit i el meu nen ja calla
perquè dorm el lleó.

Si vols aigua ben fresca
a la font has d'anar,
Si el que vols és fer gresca
un bon vi has de tastar.

Olaraliria, olara cu-cut, cu-cut.

Dins la fosca, tot d'una,
sobre el tronc d'un vell pi,
s'enfilava la lluna,
com el punt d'una "i".

L'oreneta vola,
les branques esmicola.
L'oreneta sempre riu,
tot refent el seu niu.

Amb el cel blau i per l'arc de sant martí,
l'oreneta és manté enlaire ben feliç.
Mou les ales, gira i tomba sense parar
de jugar amb la de davant.

Si el cel és gris, carregat per un ruixat,
l'oreneta baixa el vol, ja no en veus cap.
Quan s'endinsa piula fort per saber on anar,
troba el niu, ja s'ha amagat.

Un esquimal perdut en el desert,
entonava cançons amb el seu banjo,
i recordava el seu país...
allà, on ell era feliç.

He vingut d'Alaska,
per això en aquest moment,
ho passo malament,
degut a la calor i el gran vent.

Tenia un iglú molt petitó,
no hi havia mosquits
ni teranyines ni corcs,
el cel era blau, les aigües també,
ni gota de pols hi havia pel carrer.

M'agrada el trineu, la foca i l'ós,
a mi m'agrada el peix,
vestir-me tot de pells,
no vull veure més serps
ni més camells.

Xop Xop fa el pingüí

al llevar-se al dematí.

Xop Xop fa el pingüí,

té un pam d’aigua sota el llit. x2

Quan era petit

tot era molt senzill.

El pare covava els ous

i preparava un jaç ben tou.

La mare era lluny

travessant el mar.

Pescant de sol a sol

per anar omplint el bol.

Fa massa calor

la casa se’ns fon.

El desgel avança

algú fa malbé el món.

No sabem què fer

ni sabem on anar.

Si ningú ens ajuda

tot s’acabarà.

Xop Xop fa el pingüí

al llevar-se al dematí.

Xop Xop fa el pingüí,

té un pam d’aigua sota el llit. x2

Ara ja sóc gran

i m’he de cuidar sol.

Som un grup nombrós

i sempre ens ajudem tots.

Els pingüins vivim

en un lloc on fa fred.

Una rotllana fem,

i tots junts ens escalfem.

Fa massa calor

la casa se’ns fon.

El desgel avança

algú fa malbé el món.

No sabem què fer

ni sabem on anar.

Si ningú ens ajuda

qui ens podrà salvar?

Xop Xop fa el pingüí

al llevar-se al dematí.

Xop Xop fa el pingüí,

té un pam d’aigua sota el llit. x2

Les granotes del Daró

croac, croac, croac,

no callen ni amb la calor.

Les granotes del Fluvià

croac, croac, croac,

ja no em deixen descansar

Cau la nit i em vull ficar

dins el llit a descansar.

Però sento una remor

les granotes del Daró.

Ja m’entra la calor

una altra nit dret al balcó.

Cada riu és diferent,

curts, llargs, secs amples i estrets.

De granotes en van plens

quan fas nones criden més.

No cal ni estar atents

ja no sé ni l’hora que és.

Les granotes del Besòs

croac, croac, croac,

sempre van de dos en dos.

Els gripaus del Cardener

croac, croac, croac,

estan sempre fent merder.

Al riu Sénia i al Foix

no t’hi acostis quan és fosc.

De granotes en van plens

quan fas nones criden més.

No cal ni estar atents

ja no sé ni l’hora que és.

croac, croac, croac.

Allà a l'Etiòpia n'hi havia un rasallum.
Tenia una gran barba, li deien Barbabum,
Barbabum, Barbabum.

Barbabum ...  

Anava a la batalla jugant al pim, pam, pum.

I en veure'l tots cridaven: -guaiteu en Barbabum,
Barbabum, Barbabum.

Barbabum ...  

Una bala enemiga me'l va deixar difunt.
Glòria a l'Etiòpia, i glòria a en Barbabum,
Barbabum, Barbabum.

Barbabum ...

Allà a l'Etiòpia n'hi havia un rasallum.
Tenia una gran barba, li deien Barbabum,
Barbabum, Barbabum.

Barbabum ...

Avui m’he despertat

amb ganes de viatjar,

i potser, el meu germà

em voldria acompanyar.

Vull fer un viatge

però no sé on puc anar.

Si mal no recordo

la iaia sap navegar.

Potser podríem

travessar el mar.

Deixa anar amarres

que jo ja vull salpar!

Navegar, que bonic!

Mentre mires l’infinit.

Calamars i un dofí

ens van guiant pel camí.

Portem un munt de milles ja

i ara tot el que es veu és mar.

De sobte una tortuga geperuda ens ve a parlar.

-On aneu? Aquí què hi feu?

-Només un viatge llarg.

-Ja sabeu que aquí hi ha

una illa a explorar.

És molt estranya

no hi ha ni un pam de verd.

Feta de plàstics

ni animals ni bolets.

Això té més pinta

de ser un evocador.

Deixa anar amarres

que el món està molt pitjor del que pensem!!

Preocupats, hem tornat

a tothom ho hem d’explicar.

Ja sabeu que existeix

tot un món per capgirar.

Tot un món per capgirar.

Tot un món per capgirar.

Si tu vas al cel amb patinet
fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo.

Si tu vas al cel amb patinet,
fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo.
Airí, airó. Airí, airó.

Si al cielo vas, patinando,
hazme un lugar, que subo yo.

Si tu vas au cel, en patinant,
fais un petit trou que je monte là.

En un got no pot, haver-hi hagut,
mai vi del fort, sense un embut.

Romanitoff i el gran Krushoff,
estan pitof de l'aigua naf.

Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí fa mal allà.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el mà.
Amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

​

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el braç.
Amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el peu.
Amb el peu, peu, peu,
amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

Amb el colze, front, ulls, nas, boca, ...

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escapara.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp
corrent, i se'n vaja
a la platja, a la
torre o als
hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

​

El que això no compleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'm menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

​

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot dir i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Un cargolet se n'anava a la fira
perquè volia comprar uns esclops.
Quan hi va arribar, ja no era pas de dia
i se'n va tornar descalç.

Un cargolet se n'anava a l'escola
perquè volia saber cantar,
quan hi va arribar, l'escola n'era sola,
havia arribat l'estiu.

Un cargolet se n'anava a la platja
perquè volia anar a pendre el sol.
Quan hi va arribar, la platja era tancada,
havia arribat la tardor.

​

Un cargolet se n'anava a la prada
perquè volia fer un ram de flors.
Quan hi va arribar, tot l'herba era glaçada,
havia arribat l'hivern.

Un cargolet se n'anava de ronda
perquè volia arribar al Japó.
I al cap de set anys, es trobà prop la porta
de la casa del davant.

Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
s'enduu tota la xeixa,
la xeixa de per 'quí.

Que la mort, que la vi,
marxant d'en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.

Se'n puja dalt d'un arbre
per veure un francolí,
les branques eren guerxes,
se'n va, se'n va, tombí.
Que la mort...

​

Les noies de la vila
el van a recibir,
diuen un parenostre
que es 'cabi de morir.
Que la mort...

que si se'n va a l'infern
mai més no en pugui eixir,
i si se'n va a la glòria
m'hi faci lloc a mi.
Que la mort...

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.

Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase per poder-lo remolcar.

L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
-Arri!, que no arrencaràs?-

​

En rebre xurriacades,
bramà l'ase:-A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!

L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
-Arri!, que no arrencaràs?-

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt.
Es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Quan hi havia tempesta,
s'ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i va conèixer altres jocs
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Doblegant el seu llarg coll
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix
el drac es va allunyar
i, a poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt.
Es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee
Together they would travel on a boat with billowed sail
Jackie kept a lookout perched on Puff's gigantic tail.

Puff, the magic dragon lived by the sea
and frolicked in the autumn mist in a land called Honah Lee
Together they would travel on a boat with billowed sail
Jackie kept a lookout perched on Puff's gigantic tail.

Noble kings and princes would bow whene'r they came,
pirate ships would lower their flag when Puff roared out his name.

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i va conèixer altres jocs
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Er weinte Drachentränen, traurig war sein Blick,
doch seine Tränen brachten ihm den Jacky nie zurück.
Weil er mit Klein-Jacky den besten Freund verlor,
schloss er sich in die Höhle ein und kam nie mehr hervor.

Paff, der Zauberdrachen, lebte am Meer,
auf einem Inselparadies, doch das ist schon lange her

El músic de carrer
Jo sóc un pobre ma me mi mo músic de carrer
que sempre que jo pac pec pic poc puc toco el que sé.
D'un lloc a l'altre bas bes bis bos busco algun diner,
si em feu callar jo ma me mi mo mu, jo moriré.

John Brown
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, John.

Un petit, dos petits, tres petits indis,
quatre petits, cinc petits, sis petits indis,
set petits, vuit petits, nou petits indis,
deu petits indis, John.

Deu petits, nou petits, vuit petits indis,
set petits, sis petits, cinc petits indis,
quatre petits, tres petits, dos petits indis,
un petit indi, John.

Els oficis
Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer.
Penso jo: què seré?
Moliner, potser.
Traginant els sacs de blat,
sempre blanc i enfarinat.
No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer.
Penso jo: què seré?
Advocat, potser.
Sempre haver d'enraonar,
el cervell deu assecar.
No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer.
Penso jo: què seré?
Un gandul potser.
Panxa enlaire dia i nit,
sense fer res de profit.
No fer res, ben mirat,
deu ser molt cansat!

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

La girafa allargava el cap
perquè volia arribar al terrat,
i el veí estava estenent
els llençols del dia abans.

Quan el pobre se'n va adonar,
de l'ombra del terrat,
se'n va anar esperitat:
- Ai, ai, mare que estic ben grillat!

Ui la girafa!
Ai la girafa!
Uf la girafa!
Quina girafa!

Un llençol embolicat
justament al mig del cap,
semblava talment un monstre
de deu metres i 3 pams!

El veí de cop i volta
es va veure arran del foc,
recordant velles històries
de fantasmes i bruixots.

La girafa ho intentava
i estirava molt el coll
però el terrat era molt alt
i després hi havia els llençols!

La girafa ho intentava
i estirava molt el coll,
però va acabar
embolicada amb els llençols.

Sembla ser que la girafa,
amb perruca de llençols
talment semblava un fantasma
que els espantava a tots!

Voleu la fórmula
del màgic doctor Pins?
Pot fer d'un gros vagó
una capsa de llumins!

Només diu: "Bon vi, que bé va,
va bé vi bo de la bóta.
Bon vi, que bé va,
va bé de la bóta el bon vi."

Per dir la fórmula
del màgic doctor Pins,
no t'has d'equivocar
i dir-ho tot seguit.

Digues: "Bon vi, que bé va,
va bé vi bo de la bóta.
Bon vi, que bé va,
va bé de la bóta el bon vi."

No vulguis ser eixerit,
mira que et pots equivocar...
Si no ho saps dir ben bé,
segur fracassaràs,
i et quedaràs amb un pam de nas.
 

Bon vi, que bé va,
va bé vi bo de la bóta.
Bon vi, que bé va,
va bé de la bóta el bon vi.

Si saps la fórmula
del màgic doctor Pins,
de fustes i cordills
en pots fer violins.

Digues: "Bon vi, que bé va,
va bé vi bo de la bóta.
Bon vi, que bé va,
va bé de la bóta el bon vi."

Tu fes-ho com et dic,
o sinó t'embolicaràs,
va dir-m'ho el doctor Pins,
un doctor molt tiquis miquis,
si ho fas servir seràs un màgic de veritat.

I digues: "Bon vi, que bé va,
va bé vi bo de la bóta.
Bon vi, que bé va,
va bé de la bóta el bon vi."

L'oreneta vola,
les branques esmicola.
L'oreneta sempre riu,
tot refent el seu niu.

Amb el cel blau i per l'arc de sant martí,
l'oreneta és manté enlaire ben feliç.
Mou les ales, gira i tomba sense parar
de jugar amb la de davant.

Si el cel és gris, carregat per un ruixat,
l'oreneta baixa el vol, ja no en veus cap.
Quan s'endinsa piula fort per saber on anar,
troba el niu, ja s'ha amagat.

L'Antonieta vol la lluna i li cal tirar pel dret,
tan sols per arribar-hi s'ha de fer un bon coet.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va de pet.

L'Antonieta vol la lluna i amb un cartró i un fil
i una mica de paciència ja el té llest pel mes d'abril.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va de pet.

L'Antonieta vol la lluna i es comença a enlairar,
veu núvols i estrelles i ja la té a tocar.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va de pet.

L'Antonieta ha vist la lluna i amb l'andròmina que ha fet
ja prepara un nou viatge, vol veure tot l'univers.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va.
Tira, tira, tira pel dret, que el coet se'n va, el coet se'n va de pet.