Avui m’he despertat

amb ganes de viatjar,

i potser, el meu germà

em voldria acompanyar.

Vull fer un viatge

però no sé on puc anar.

Si mal no recordo

la iaia sap navegar.

Potser podríem

travessar el mar.

Deixa anar amarres

que jo ja vull salpar!

Navegar, que bonic!

Mentre mires l’infinit.

Calamars i un dofí

ens van guiant pel camí.

Portem un munt de milles ja

i ara tot el que es veu és mar.

De sobte una tortuga geperuda ens ve a parlar.

-On aneu? Aquí què hi feu?

-Només un viatge llarg.

-Ja sabeu que aquí hi ha

una illa a explorar.

És molt estranya

no hi ha ni un pam de verd.

Feta de plàstics

ni animals ni bolets.

Això té més pinta

de ser un evocador.

Deixa anar amarres

que el món està molt pitjor del que pensem!!

Preocupats, hem tornat

a tothom ho hem d’explicar.

Ja sabeu que existeix

tot un món per capgirar.

Tot un món per capgirar.

Tot un món per capgirar.