L'oreneta vola,
les branques esmicola.
L'oreneta sempre riu,
tot refent el seu niu.

Amb el cel blau i per l'arc de sant martí,
l'oreneta és manté enlaire ben feliç.
Mou les ales, gira i tomba sense parar
de jugar amb la de davant.

Si el cel és gris, carregat per un ruixat,
l'oreneta baixa el vol, ja no en veus cap.
Quan s'endinsa piula fort per saber on anar,
troba el niu, ja s'ha amagat.