La girafa allargava el cap
perquè volia arribar al terrat,
i el veí estava estenent
els llençols del dia abans.

Quan el pobre se'n va adonar,
de l'ombra del terrat,
se'n va anar esperitat:
- Ai, ai, mare que estic ben grillat!

Ui la girafa!
Ai la girafa!
Uf la girafa!
Quina girafa!

Un llençol embolicat
justament al mig del cap,
semblava talment un monstre
de deu metres i 3 pams!

El veí de cop i volta
es va veure arran del foc,
recordant velles històries
de fantasmes i bruixots.

La girafa ho intentava
i estirava molt el coll
però el terrat era molt alt
i després hi havia els llençols!

La girafa ho intentava
i estirava molt el coll,
però va acabar
embolicada amb els llençols.

Sembla ser que la girafa,
amb perruca de llençols
talment semblava un fantasma
que els espantava a tots!