Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre, fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veure tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se'ls endrapava com qui no menja res.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, el monstre de Banyoles
que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant!
És el mon, mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.